Si hi ha més de 7000 cases buides?
Especulació: és el terme utilitzat en sentit pejoratiu que descriu l’operació consistent en efectuar transaccions comercials o financeres, amb l’esperança d’obtenir beneficis en les variacions de preus.
A Sant Cugat fa temps que vivim una situació especulativa insostenible, un cop declarat obertament que Sant Cugat és la ciutat, en termes generals, més cara de l’estat, toca reflexionar i seriosament.
No és res nou, els agents socials de la ciutat,ja fa temps qe denunciem aquesta situació. Els preus de les vivendes són desorbitats, l’encariment progressiu del sól, ha donat pas a un poble classita i de luxe, que literalment exclou els col.lectius més vulnerables. Mentrestant, la complicitat del consistori que tot omplint-se les butxaques, gira la vista cap a un altre cantó, permet que ni joves, ni inmigrants, ni persones grans puguin albirar cap futur aquí. La crua realitat és aquesta, però sabem que hi ha alternatives, hi ha maneres valentes d’enfrontar-se a aquest merder al qual ens han ficat sense preguntar-nos
Des de l’assemblea popular per l’habitatge, hem decidit posar l’èmfasi als motius i les conseqüències d’aquesta desorbitada situació especulativa i per això hem titulat la campanya perquè jo no puc viure a Sant Cugat? I el primer pas passa per asenyalar la vergonyosa existència de més de 7000 vivenes abandonades.
Un dels aspectes més aburds i tristos de l’especulació és el fenòmen de les cases buides. A Sant Cugat hi ha comtabilitzades més de 7000 vivendes deshabitades i o abandonades. Lluny de buscar solucions, l’ajuntament se’n renta les mans alegant el principi de la propietat privada. És just, lògic i seriós que davant del problema greu d’accés a la vivenda que patim a Sant Cugat es segueiexi deixant que hi hagi propietaris que especulen amb immobles en busca del màxim benefici? Pensem que no, i no només això. És aberrant que encara hi hagi que defensa a ultrança valors com els de la propietat privada, quan dia a dia vivim amb més certesa, que la consecució d’aquests valors ha portat les nostres societats a un punt de saturació , crisi i, fins i tot, perill d’extinsió dels drtes socials. És en aques punt en què des de l’APH fem en caràcter d’urgència les següents propostes:
Instem als propietaris que tenen inmobles abandonats que exerceixin la seva responsabilitat com a ciutadans i posin en lloguer social els seus habitatges.Una bona alternativa per aquells propietaris que no disposen de diners per a reformar les cases és la masoveria urbana. Exigim al consistori que faci un cens real de les cases buides que hi ha a Sant Cugat, i que promogui el lloguer d’habitatges buits amb ajudes i programens de masoveria urbana .També, l’aplicació de sancions per aquells propietaris que persisteixin amb els habitatges desocupats. Proposem que si cap d’aquestes condicions anteriors, donada l’urgència, no es compleixen, els ciutadans prenguin la batuta i facin de l’okupació la seva eina per lluitar en contra de l’especulació.
A més, com assembla per l’habitatge no només reivindiquem i legitimem l’okupació sinó que reivindiquem que aquesta es despenalitzi inmediatament.
Per la retirada de l’habitatge del mercat, Gent sense cases i cases sense gent com s’entén?
Sant Cugat, febrer del 2008 Assemblea popular per l’habitatge