Sembla que la bombolla immobiliària es desinfla. Sembla que la trajectòria d’especulació, d’enriquiment a costa d’un bé bàsic com l’habitatge, arriba a un punt d’inflexió. Aquesta crisi reflexa l’irracional i l’absurd de l’activitat immobiliària. No obstant, això no significa que la situació hagi de canviar en allò essencial. Segurament, els preus seguiran inaccessibles i il·lògics; el que es demana avui per un habitatge, poc té a veure amb el cost real de construcció. Es seguirà construint pel sol fet de fer negoci, sense atendre a la realitat d’una gran quantitat d’immobles deshabitats. Es seguirà expulsant als llogaters de renta antiga per remodelar i especular, i es continuaran requalificant terrenys no urbanitzables de manera il·legal. Així doncs, totes i tots seguirem patint les repercussions d’aquest negoci: vides hipotecades, barris transformats, espais naturals arrasats... Què hem de fer quan la pressió hotelera ens expulsa del barri on hem viscut tota la vida? Què hem de fer quan hem de dedicar més del 70% del nostre sou (i per tant, molt temps) a pagar una casa normal i corrent? Què hem de fer quan la majoria de persianes del nostre barri mai s’aixequen mentre les grues de les constructores segueixen avançant per Collserola? Què hem de fer quan a expenses d’aquesta situació una ínfima part de la població s’enriqueix? Entenem la lluita contra l’especulació i el negoci immobiliari com una qüestió política. Entenem l’okupació d’habitatges i d’espais buits com una via dins d’aquesta activitat política. La contradicció entre el gran nombre d’espais buits i la incapacitat d’accedir a espais per viure o portar a terme projectes col·lectius, ens fa veure l’okupació no tan sols com una alternativa legítima, sinó també políticament rellevant. Per tot això, volem mostrar el nostre suport a les persones que han rehabilitat i fan ús de la finca del carrer Orient 64-66 de Sant Cugat del Vallès. En aquests moments estan sofrint un procés d’assetjament i mobbing immobiliari per part de la constructora que ha adquirit la finca, Kritios. La empresa, que com bé comenta en un recent número del TOT Sant Cugat “comprem immobles amb o sense inquilins” està mostrant, efectivament, tota la seva crueltat. Persecució, amenaces i molta sang freda. De fet, és molt probable que en un futur pròxim aquest tipus de situacions es multipliquin ràpidament, és a dir que l’actitud de les constructores i immobiliàries s’agreugi amb la crisis del sector. Des d’aquest escrit fem també una crida als veïns i veïnes pròximes a la finca. Existeix un perill real de que es materialitzin les amenaces de l’empresa (“cremar la casa amb la gent a dins”, “treure’ls per la força”, etc.). Potser que amb una actitud atenta i una reacció ràpida poden impedir col·lectivament que es portin a terme aquestes possibles agressions violentes. Creiem que Sant Cugat pot i ha de ser un lloc molt més habitable. Un poble on els joves no hagin de marxar del poble per independitzar-se. Un poble on els barris puguin ser més vius i cohesionats. Un poble on, caminant 15 minuts, puguem fruir d’un bosc d’arbres i no d’excavadores. Un poble on existeixin espais autònoms per a la trobada i per a l’acció col·lectiva.